CAS CLÍNIC
AUTORES
Eva Pablos Herrero 1, Montserrat Rubio Villar 2, Laura Clotet Romero 3
1 Metgessa de família. CAP Sant Oleguer (Sabadell)
2 Metgessa de família. CAP Canaletes (Cerdanyola del Vallès)
3 Metgessa de família. Unitat de Tuberculosis (Terrassa)
CORRECTORS
Montserrat Balagué (Comitè editorial)
José Paredes (Grup de treball GERMIAP)
|
|
 |
CORRESPONDÈNCIA:
Eva Pablos Herrero
CAP Sant Oleguer
C. Sol i Padrís, 56-60
08203 Sabadell
Adreça electrònica: evapablos@gmail.com
|
PNEUMÒNIA POC FREQÜENT EN HOME JOVE
Introducció
Les pneumònies eosinofíliques són una varietat heterogènia de malalties infiltratives del pulmó, on el parènquima pulmonar es veu ocupat majoritàriament per eosinòfils. En la pràctica clínica cal diferenciar la pneumònia eosinofílica de causa desconeguda i la secundària 1
Descripció
Home 18 anys. Antecedents patològics: hipertròfia adenoide i rinitis al·lèrgica. Consulta per tos i dolor en hemitòrax esquerre. L’ECG i la radiografia de tòrax són normals per la qual cosa es pauta tractament simptomàtic. A les 2 setmanes persisteix el dolor i febre de 39ºC. Nova radiografia de tòrax que mostra una condensació apical esquerra, infiltrat lòbul superior dret
(figura 1). Es practica PPD que és negatiu. S’inicia tractament amb Amoxicil·lina-Clavulànic sense millora. S’envia a l’hospital. Analítica: leucòcits 10.942 (16% eosinòfils), VSG 80, resta normal. TAC tòrax: afectació alveolar en vidre desllustrat en camps superiors i distribució perifèrica. Broncoscòpia i LBA (40% eosinòfils) orienten cap a pneumònia eosinofílica. S’administra corticoteràpia amb resolució clínica i radiològica en 72 hores. S’ha realitzat seguiment del pacient durant 6 meses, amb recaiguda del procés al disminuir la dosi de corticoides, actualment en tractament crònic 5. El diagnòstic actual es pneumònia eosinofílica crònica.
FIGURA 1. Radiografia de tòrax posteroanterior.
Discussió
En aquest cas la sospita clínica de la malaltia s’ha plantejat després del fracàs de la teràpia antimicrobiana instaurada per al tractament d’una possible pneumònia d’etiologia infecciosa. En aquesta malaltia l’eosinofília és típica, segons sèries entre un 85-95% dels pacients 3. La VSG es troba en valors propers a 100, radiològicament presenta infiltrats alveolars de distribució perifèrica. La combinació d’eosinofília perifèrica juntament amb la clínica i la radiòloga poden ser suficients per establir el diagnòstic. Aquestes troballes combinades amb les aportades pel LBA sustenten el diagnòstic i poden evitar la realització de biòpsia en moltes ocasions 4. El tractament d’elecció són els glucocorticoides a dosis de 0,5-1mg/ kg/24hores amb una millora espectacular a las 48 hores. Dins de les pneumònies eosinofíliques la més freqüent és la crònica, un 30% dels pacients amb eosinofília crònica cursen amb antecedents al·lèrgics, les recidives són freqüents i el tractament s’ha de continuar com a mínim durant 6 mesos 6. El diagnòstic diferencial es realitza amb l’aspergil·losi pulmonar al·lèrgica, i les síndromes de Löffler, de Churg-Strauss i hipereofilinofilic idiomàtic 2.
Bibliografia
1. Sánchez Hernández I, Izquierdo Alonso JL, Castelao Naval J. Eosinofílias pulmonares. Medicine 1997; 7 (40).
2. Harrison. Principios de Medicina Interna 14 edición. Mc Graw Hill.
3. Schatz M. Wasserman F, Paterson R. Eosinophils and inmunologic lung disease. Med Clin North America 1981; 65.
4. Eosinophilic pneumonias. Allergy 2005;60 (7):841-857.
5. Allen JN, Davis WB. Eosinophilic Lung Diseases. Am J Respir Crit
Care Med 1994;150:1423-38.
6. Tordera Higón P, Andreu Rodriguez AL, Gómez Merino J. An Med Interna 2004 (Madrid) 21(8)391-394.
|
|
|
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons
C/ Portaferrisa Nº8 Pral, CP: 08002, Barcelona - Tel: 93 301 17 77 - Fax: 93 318 10 01-www.camfic.org
ISSN 2013-7419
Butlletí de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Internet)
|
|